|
B.A.B.A.
Kale urdinaren azken egunak
Burura zetorkizun guztia kale urdin hartan arnastu zenuen kiratsa zen.
Apurka-apurka kale urdinaren irudia argituz zihoan;
amona bakartia negarrez zegoen leihotik begira.
«Aldatu daiteke kaleen kolorea?» horixe errepikatzen zuen behin eta berriro.
Beno, orain behintzat gogoratzen duzu zerbait, benetakoak ote ziren
amona negartiaren kolore gabeko malkoak?
baziren bai, baina ez zuk ezta berak ere ez zenuten kale urdinean egon behar.
Argia itzaliz zihoan, eta amona zaharraren oihuek ez zuten erantzunik.
«Aldatu daiteke kaleen kolorea?»
azkenengoz galdetu zuenean berari begira geratu zinen;
amona negartiak irribarre egin zizun leihotik salto egin aurretik.
«Aldatu daiteke!» esan zuen lurra jo orduko.
Bortizkeriarik gabeko kolpea izan zen.
Bero zirudien odolak kale guztia zipristindu zuen,
barreiaturik zeuden zipristinak elkartzen has¡ eta
baso gorri bihurtu zen k a le urdina.
Ahaleginak egin arren, ezin zenuen loak hartzea galerazi
baina begiak itxi aurretik, lehen zeukan
irribarre berbera
ikusi zenuen amonaren aurpegian.
Els últims dies del carrer gris
Tot allò que et vingué al cap era aquella ferum que respirares
en aquell carrer gris.
A poc a poc s'anava aclarint la imatge del carrer gris;
la iaia solitària plorava des de la finestra estant.
«Es podria canviar el color dels carrers?» repetia això mateix
un i altre cop.
Bé, almenys ara recordes alguna cosa;
De debò eren sense color les llàgrimes de la iaia ploranera?
doncs sí que ho eren, però ni tú ni ella haurieu de ser
en el carrer gris.
La llum s'anava esmorteint, i el precs de l'anciana iaia no tenien pas resposta.
«Es podria canviar el color dels carrers?»
finalment, quan ho preguntà et quedares mirant-la;
la iaia solitària et somrigué abans de llençar-se per la finestra.
«Es podria canviar!» digué abans de colpejar el terra.
Fou un cop sense virulència.
En esquitxar tot el carrer la sang semblava calenta,
els esquitxos escampats començaren a agrupar-se i
el carrer gris esdevingué bosc vermell.
Malgrat intentar-ho, no pogueres impedir adormir-te,
però abans de tancar els ulls, veieres a la cara de la iaia
el mateix somriure que tenia abans.
| 
