Okendo

Eskaleak: eskuak luzatzen

Inkomunikazioaren garaian

neork ez digu jaramonik egiten.

Ilgoran, haurrek soilik

beraien amaren magaletik

—digute— agur egiten.

Orbainez josiriko ohe

zatarrak.

Jada ez digu garai bateko

berotasun bera ematen.

Hans Menlinc-en kuadro

ezinobeak,

ohe gainean zintzilika

egon behar luke,

goizero aldiz ohe gaineko

pareta hezeek tanttaka

sudurrak igarotzen

Nik?

Nik beti beti errespetatzen ditut

jatorduak,

inoiz ez baitut

janarian sosegurik bilatzen.

Jendeak erruki izan dezan,

egunero

kale berean

eskua luzatzen diet

burgeseriak erantzungo zai

baina...

Inkomunikazioaren garaian,

neork ez digu jaramonik egiten.

Solidaritatea

beste muturrera joan da,

gizakiak gizakiari

sortutako oinazea gara.

Ideologien lapikoan

ogia bustirik juzkatzen gaituzte

Pidolaires: allargant les mans

A l'època de la incomunicació

ningú no ens fa pas cas.

En quart creixent, els nens/nenes (1) només

ens saluden des de la falda de ses mares.

Llits esfílagarsats plens de taques.

Ja no ens dóna el mateix

escalf d'una altra època.

L'immillorable quadre

d'en Hans Menlic,

hauria d'estar penjat

sobre el llit,

en canvi cada matí

les parets humides travessen

els nassos degotant.

Jo?

Jo sempre respecto

les hores dels àpats,

perquè a l'hora de dinar

ne cerco mai cap descans.

Esperant que la burgesia respongui,

cada dia els hi allargo la mà

al mateix carrer,

per a que la gent tingui pietat

però...

All'època de la incomunicació

ningú no ens fa pas cas.

La solidaritat

ha marxat a l'altre cantó,

som la imatge del patiment humà

creat per l'home.

Ens jutgen mentre suquem pa

a l'olla de les ideologies.

        (1) L'Euskara no té gènere i per això cla dir ambdós